A CATALUNYA
AL LLARG DEL TEMPS
Els orígens del sabó
 |
| Placa Sumèria d'argila (Museu d'Istanbul) |
El naixement del primer sabó es perd en l'antiguitat, definit avui com la sal alcalina d’un àcid gras, es situa sens dubte molt abans de l'Era Cristiana.
A la civilització Sumèria correspon la placa de l'any 3000 abans de l'Era Cristiana en que es parla de les propietats curatives d'un «sofre sabonós».
A Tello, Mesopotàmia, s'ha trobat una placa d'argila de l'any 2500 A.C. on descriu la fabrica-UON del sabó, utilitzant oli i la quantitat precisa d'herba sabonosa
És de suposar que els egipcis fabricaven sabó, donat els enormes dipòsits de sals que recollien després dels famosos cicles d'inundacions del Nil, i utilitzaven el sabó pel rentat del cotó i del lli, segons s'aprecia en gravats de l'època.
Per aquesta època, Moisès va subministrar als israelites unes lleis detallades que governaven tot el referent a la neteja personal, relacionant estretament la higiene amb la salut. Alguns passatges bíblics permeten suposar que els israelites sabien que barrejant cendres amb greixoa es produïa una mena d'ungüent.
Sembla que els primers pobladors de Grècia no utilitzaven sabó, sinó que aplicaven sobre els seus cossos argila, sorra, pedra tosca, cendres i oli, eliminaven tant la brutícia com l'oli per mitjà de d’un rascador metàl·lic.
Va ser durant l'Imperi Romà quan la fabricació del sabó va esdevenir una veritable artesania. El seu ús es va orientar tant en l'elaboració d'ungüents i pomades com al rentat de tèxtils i superfícies dures.
A les excavacions de la ciutat de Pompeia, s'ha descobert una fàbrica de sabó que data de més de 1.900 anys. Galèmenciona el sabó usat específicament per a la neteja al segle II.
Plini el Vell, refereix en aquests termes la fabricació del sabó:
... «També és útil un sabó, aquest invent dels Gals, per donar brillantor als cabells. Es fa amb greix i cendra, i obtenint el millor amb cendra de faig i greix de cabra; hi ha dues classes, l'espès i el líquid »...
No obstant això, potser convé distingir que quan els nostres avantpassats parlaven de tractar greixos animals amb extractes de cendres de certes plantes (pel seu contingut en sodi i potassi), en realitat no estaven produint un sabó, tret de que haguessin hidrolitzat els triacilglicerols. Les cendres lixiviades de vegetals contenen carbonats alcalins que no poden saponificar greixos neutres, sinó com a màxim produir ungüents o pomades de greixos emulsionats, que no tenen poder detersiu. La casualitat va poder dur l'home primitiu a la caustificació de les cendres vegetals, aquestes s'obtenien en forns construïts amb pedra calcària, que sota l'acció de la calor produïa calç viva. La lixiviació de la barreja de cendres i calç va poder produir una solució càustica, la qual, convenientment decantada, va possibilitar la formació de sabó amb els greixos animals.
El fet indubtable és que si a l'antiguitat obtenien sabons, indueix a pensar en la possibilitat de tal procés, sent un dels molts coneixements que l'home ha anat obtenint treballosament, i que per pura rutina ha repetit sense saber el seu fonament. D'altra banda, no seria just ser tan severs en aquests matisos amb els nostres avantpassats, doncs es va haver d'esperar fins a 1823, als brillants treballs de Chevreul, per entendre el fenomen; per això, i en honor al seu caràcter creatiu intuïtiu, es pot seguir considerant a aquells com els veritables inventors del sabó.
La fabricació del sabó gairebé desapareix com artesania (en el món mediterrani) des de la caiguda del Imperi Romà fins al segle X de l'Era Cristiana. Cal recordar que en aquesta època de la història es caracteritzada per l'existència de les més terribles plagues, conseqüències de malalties contagioses, com a reflex d'un baix nivell d'higiene. Això va ser especialment a Europa Occidental, on es va apreciar una elevadíssima despoblació a causa de l'elevat índex de mortalidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada